El Parlament adverteix que aquestes empreses, "tot i que de vegades poden exercir funcions comercials útils, també poden ser utilitzades de manera indeguda amb fins de planificació fiscal agressiva o evasió fiscal". La intenció és que la directiva, anomenada Unshell, estigui en vigor el gener del 2024. El desembre del 2021 la CE va realitzar una proposta de directiva per identificar aquest tipus de societats. Ara, l'Eurocambra demana modificar aquesta proposta reduint els llindars de renda de la prova de cribratge i que també es faciliti informació sobre el benefici total de l'entitat abans i després d'impostos. L'opinió del Parlament Europeu es transmetrà ara al Consell, que l'haurà de tenir en compte a l'hora de crear la directiva, per a la qual cosa cal unanimitat de tots els Estats membres.

Es tracta d'una aplicació web que el Servei Públic d'Ocupació Estatal, a través de la Seu Electrònica, posa a disposició de les empreses que actuïn en nom propi i de les empreses i col·legiats professionals que actuïn en representació de tercers, perquè puguin realitzar comunicacions de dades sobre els seus treballadors, substituint el lliurament presencial de documents. La funcionalitat es concentra en: Comunicació de Períodes d'Activitat, Comunicació de Períodes d´Activitat Mecanisme RED, Comunicació de Certificats d´Empresa, Comunicació d'altes inicials per expedients de regulació d'ocupació per ocupadors i ocupadores i Consulta de Certificats d'Empresa per l'empresari o l'empresària.

Així ho dicta una recent sentència de la Sala Social del TSJ de Catalunya, en què dóna la raó a una dona que va reclamar a l'INSS prorrogar la seva baixa maternal fins a les 32 setmanes. Ho fa amb l'objectiu de no provocar un tracte desfavorable al menor en funció del model familiar a què pertany. Altres tribunals, com el de Cantàbria, eliminen del còmput les sis setmanes que, segons la llei, el pare ha de gaudir conjuntament amb la mare després del naixement en una família biparental. La sentència no és unànime i inclou dos vots particulars.

El TS rebutja que els propietaris d'un habitatge adquirit en nua propietat es puguin aplicar les exempcions que preveu l'IRPF per reinversió del domicili habitual. En concret, el Suprem declina que el nu propietari pugui accedir a l'exempció per reinversió del guany patrimonial obtingut en la venda del seu habitatge habitual, malgrat que aquest constitueixi la seva residència. Així ho determina el Suprem en una sentència de 12 de desembre de 2022. "I si bé no resulta discutit que hi té el seu domicili habitual, això serà per tolerància, liberalitat o qualsevol altre negoci amb la usufructuària, que no són supòsits que atorguin dret a la deducció", conclou el Tribunal Suprem.