Según el TS, los empleados podrán extinguir el contrato de forma unilateral percibiendo una cuantía económica similar a la que se recibe cuando se produce un despido improcedente. Para tener derecho a percibir indemnización es requisito necesario presentar una prueba de gravedad en el incumplimiento empresarial a la hora de efectuar los salarios a plazo, donde justifica la vulneración "cuando el impago de los salarios no es un mero retraso esporádico, sino un comportamiento persistente, de manera que la gravedad del incumplimiento se manifiesta mediante una conducta continuada del deber de abonar los salarios debidos". El Supremo trata de defender a las empresas que tengan situaciones puntuales en los que resulta imposible efectuar los pagos en plazo. Sin embargo, carece de justificación el retraso continuado de las retribuciones mes a mes o durante todo el año.

Així ho ha declarat una recent sentència de l'AN, que ha desmuntat la tesi de l'empresa perquè segons assenyala no es pot “obviar el dret de les treballadores acomiadades disciplinàriament -a les quals es va optar per readmetre a l'empresa- a percebre els salaris de tramitació que per imperatiu legal han de percebre”. A més i seguint els arguments de l'Advocacia de l'Estat, tampoc no es poden traslladar a les administracions públiques “les conseqüències de la declaració d'improcedencia de l'acomiadament suportant l'abonament de les prestacions corresponents al període de suspensió dels contractes” per ERTE per substituir el pagament dels salaris de tramitació l'abonament dels quals correspon en exclusiva a l'empresa.

Economia llança avui a consulta pública el reglament de desenvolupament de la Llei Crea i Crece, que dóna un any a la gran empresa i dues a les pimes per implantar la facturació digitalitzada i interconnectada amb la plataforma del Fisc. El Govern defensa la iniciativa com una "mesura per digitalitzar les relacions empresarials, reduir costos de transacció i facilitar la transparència en el trànsit mercantil", alhora que la presenta com una palanca "clau per poder tallar de manera eficaç la morositat a les operacions comercials". La facturació electrònica ja està relativament estesa en sectors com el gran consum, l'automoció, les agències de viatges i Horeca (hotels, restaurants i càterings), però la universalització del seu ús suposarà passar dels 296 milions de factures electròniques del 2021 a prop de 1.000 milions el 2025.

Un exemple n'és l'Agència Tributària de Catalunya, que a l'octubre del 2021 va implantar el pagament d'impostos a través de Bizum en casos de liquidacions a pagar amb imports inferiors a 150€. El 2022 es van realitzar més de 300.000 pagaments de tributs a més de 100 administracions i ajuntaments que compten amb aquesta operativa. Altres administracions que permeten el pagament d'impostos amb aquesta aplicació són l'Agència Tributària de les Balears, des del 2022, o les Diputacions de València, Còrdova o Palència, entre d'altres, mentre que la Xunta de Galícia preveu disposar del servei a partir del segon trimestre de aquest any.